poblacions

dijous, 23 d’octubre de 2014

Tots Sants ja és aquí


Falta una setmana per Tots Sants i seran molts els que esperaran a darrera hora per comprar les flors i portar-les als cementiris on estan enterrats els seus éssers estimats, una tradició molt arrelada al nostre país i que es concentra en aquesta època. El crisantem (en la imatge) serà l'estrella d'aquesta festa.

Ja fa dies que pots reservar la teva comanda de flors per aquesta festivitat en qualsevol dels centres del Grup la Rasa. D'aquesta manera estalviaràs temps i guanyaràs comoditat. 

Flors, centres, rams… el que trieu ho trobareu als nostres establiments. I si ens demanes consell te'l donarem de molt bon gust.

dijous, 16 d’octubre de 2014

El teix, dels boscos de Poblet i Montsant al vostre jardí

El teix és un arbre que a les comarques tarragonines que els trobem als boscos de Poblet, Montsant, Cardó, Rasquera o dels Ports. Però també és una bona opció plantar-ne al vostre jardí. El teix viu en qualsevol tipus de sòl, encara que millor en els calcaris, però sempre en llocs fresquívols, humits i de sòl profund, normalment en barrancs i fondalades de muntanya. Resisteix bé el fred i requereix un cert grau mínim d'humitat en l'ambient i en el sòl. És freqüent company d'aurons, grèvols i d'altres espècies d'anàlogues exigències.

Es pot plantar aïllat, formant bovades, avingudes. És un arbre que abundava molt antigament i per les seves utilitzacions ha anat minvant; avui en dia, es troba en via d'extinció; ara està protegit i n'és evident la recuperació. El teix és molt utilitzat en horticultura ornamental i n'existeixen moltes varietats. La seva fusta s'empra per a la fabricació de diferents tipus de mobles i, excepte els arilli, contenen una substància anomenada taxina que s'empra en tractaments de quimioteràpia i és tòxica.

El teix (Taxus baccata) és una planta amb flor de la família de les taxàcies. És un arbre originari d'Europa occidental, central i meridional i del nord-oest d'Àfrica, el nord d'Iran i el sud-est asiàtic. És una conífera que pot créixer fins a 10 o 20 metres, excepcionalment 28. Té un tronc marró gruixut que pot arribar als 4 m de diàmetre. El seu creixement és lent però pot arribar a viure 4000 anys. Les fulles, lanceolades, primes i de to verd fosc, mesuren 1-4 centímetres de llarg per 2-3 mil·límetres d'ample i s'agrupen espiralment sobre el peduncle.

dimecres, 8 d’octubre de 2014

El boix, una espècie autòctona i resistent

S’acosten els mesos més freds de l’any i hem de pensar quines plantes aguantaran millor en el nostre jardí en aquestes èpoques de baixes temperatures. El boix és una planta ideal per aquests mesos de tardor i hivern. Als Països Catalans s'hi fan només el boix comú (Buxus sempervirens) i el boix baleàric (Buxus balearica) que són les úniques espècies del gènere que aguanten les glaçades. Es troben a la muntanya submediterrània, prefereix els terrenys calcaris, entre 100 i 1.600 d'altitud.  Són plantes que es fan servir en jardineria i per a bonsai.

Encara que es tracti d'un arbre, normalment es troba com un arbust de menys de 5 metres d'alçària que arriba excepcionalment els 12 metres d'altura ja que és de lent creixement i fa anys se n'explotava molt la seva fusta. Fulles petites, ovades, enteres i coriàcies, verdes tot l'any (a l’hivern sovint vermelloses). La fulles són lanceolades, ovades o el·líptiques, oposades, de color verd fosc pel feix i més clar en el revers, de fins a 30 mil·límetres, amb la vora una mica corbada cap avall.

Les fulles apareixen a començament de primavera, en petites inflorescències de diverses flors masculines i una femenina en les axiles foliars. Medeixen uns 2 mil·límetres, de color groc, poc vistoses, mancades de corol·la, sense fragància però riques en nèctar, que atreu a himenòpters i dípters. El fruit és una càpsula marró o grisa, del voltant d'1 centímetre de llarg, que conté nombroses llavors.

dimecres, 1 d’octubre de 2014

Anem de cara a l’hivern... penseu en els cyclamens

S’acaba l’estiu i hem de començar a pensar en les plantes d’hivern, com és el cas del cyclamen, una planta d'exterior que també resisteix a l’interior. Originària d’Àsia menor, produeix flors roses, vermelles, liles i blanques i pot fer fins a 25 centímetres d’alçada. La varietat del cyclamen mini arriba als deu centímetres d’alçada. És convenient que la llum solar no arribi de forma directa als cyclamens, i tampoc l’excés d’humitat.